En Josep Maria Perceval ens va demanar aquest dimarts a classe que féssim un comentari sobre el curs i, especialment que el citéssim. Més concretament va dir: “Me gustaría que me citaran” per així demostrar la seva presència. Aquí tens doncs, José Maria, una cita directa i una indirecta. També ens va demanar la nostra opinió sobre el Seminari.
Crec que no sóc la única que va triar el Seminari de Qüestions d’Actualitat per ell. José Maria Perceval és recordat per molts de nosaltres com aquell professor que ens va rebre amb un somriure i ens va amenitzar les classes d’Història de la Comunicació amb les històries d’amor d’en Jordi i la Marta ja fa més de quatre anys. I sí, perquè no rememorar aquella època d’ingenuïtat i il·lusió al darrer any de carrera?
A això cal sumar-hi el tema del seminari, l’odi i la perversió. Personalment, sempre m’agrada pensar en la bondat humana i en la força de l’amor, però és ben cert que té certa morbositat sentir a parlar de l’amargor i de la violència inherents a la nostra existència. Més enllà de la violència física hi ha la ideològica. Parlar del masclisme i la virilitat, el monoteisme o els estats policials i la seva associació, és interessant. M’agradaria destacar un dels temes que més m’ha cridat l’atenció que va tenir lloc el darrer dia a classe, José Maria Perceval intentava fer-nos entendre la cerca de la veritat i la justícia de Michael Blomskvist a la sèrie Millenium. El més interessant va arribar amb aquesta frase: “La Justicia pide a la Libertad que anule a veces su libertad para encontrar la verdad”. No negaré que inicialment em vaig fer un caos mental entre justícies i llibertats amb majúscules i minúscules, però adornar-me que moltes vegades ens intenten pendre la llibertat amb la suposada finalitat d’aconseguir el bé de la societat em va deixar sorpresa.
D’aquesta temàtica, la moralitat i la justícia, el sexe, la raça i la classe social, la veritat i la vida, va la sèrie de llibres best seller d’Steg Larsson, Millenium. I aquí entra la meva part discordant amb l’assignatura. No tothom té perquè haver llegit un best seller i potser no en té ganes, no per la temàtica ni per cap odi irracional cap a l’autor, sinó que espera llegir-lo en una etapa de desintoxicació. I aquest és el meu cas personal. Vaig al metro i són innumerables els llibres de la trilogia que veig (una jove llegint Els homes que no estimaven les dones, una treballadora de TMB amb La reina en el palacio de las corrientes de aire), vaig al cinema i m’ofereixen veure Millenium 2, els meus amics ja n’han vist la primera part. De veritat crec que per gaudir d’una literatura densa i, perquè no, traumàtica com aquesta, és necessari temps i no un ambient de pressió constant.
Conec la Lisbeth Salander, la seva tràgica història i el seu encant embolcallador, Michael Blomskvist i les seves ànsies de veritat contrastades amb la lleu covardia. I és que fa mesos que, miri on miri, Millenium hi és, també al Seminari que imparteix José María Perceval.
